Sempre som deutors del passat. Les continuïtats s'encavalquen fins i tot en els més brutals trencaments històrics. L'actual vitalitat dels centres d'estudis no parteix d'una gènesi exclusiva. La singularitat del moviment ha estat saber recollir l'herència del passat per projectar-la cap al futur. La recerca, la difusió i la dinamització social d'un determinat territori han tingut precedents associatius importants, que han estat, si més no, referents, models a partir dels quals estructurar noves fórmules.
D'altra banda, també hem tingut i tenim, per sort, referents personals d'erudició, persones que a l'eix de la seva vida hi han posat l'interès per a fer recerca i difondre el coneixement sobre l'entorn proper, el lloc de naixença i/o de vida. Actituds individuals que ens han salvat moltes coses i sobretot que ens han tramès l'exemple d'una voluntat fèrria de viure en els referents d'una cultura pròpia i propera.
A hores d'ara les individualitats perden el caràcter excepcional d'altres moments i es reforcen mútuament en el conjunt associatiu, l'activitat acadèmica o la coordinació territorial o temàtica, però un perfil d'investigador que, fent ús del rigor i la metodologia adequats, es deixi interpel·lar pels múltiples estímuls de l'entorn local és encara perfectament vàlid i necessari.